Tema 13. Ampliació.

A la Setmana de L'Educació hi ha un article molt interessant sobre l'iPad hui en dia, enfocat a l'Educació, en aquest cas de l'institut. El article s'anomena "A l'iPad hi ha tot el meu món." Per Joan Serra Carné.

Després d'això, volem saber amb un poc més de profunditat "Què és l'iPad"?

La paraula iPad pertany a l'idioma anglès. Està composta per la vocal "i" i pel terme "Pad" el significat és bloc, coixinet. La lletra "i " minúscula va ser triada per la firma Apple per ser col·locada davant de tots els seus productes com iPod, iPad, iCloud, iTunes, com a representació d'Internet. Els seus creadors afegeixen que a més de l'anterior significat, per a ells aquesta lletra té com a concepte el valor d'individual, imaginació i informació.

Pel que fa a Pad va ser pres perquè ja el 1993  el primer ordinador Tablet va ser cridada Newton Message Pad 100, i d'allí després d'especular amb altres denominacions com Tablet, Slate  Apple finalment es va decidir per aquesta.

L'hi considera com un ordinador perquè és una màquina electrònica que rep i ​​processa dades. Posseeix circuits integrats, microprocessador , memòries , entrada de dades i ports, a més de ser un dispositiu de propòsit general que realitzar tasques molt diverses.

Ús que li donem a l'iPad com a docents.

1. Correu. Es tracta d'una eina essencial per qualsevol treball . A través del correu rebut bona part de les notificacions d'un centre. Aquesta eina sembla intuïtiva, pràctica i amb molts funcionalitats.
2. Programació d'aula. És una bona manera de portar al dia la programació d'aula de les assignatures i grups que un docent pot tindre per a la seua clase diaria.
3. Calendari. Pot fer un bo ús per a la programació de proves i exàmens de assignatures i del grup de tutoria.
4. Google Drive. Igual que Dropbox, aquesta és una eina molt útil per a treballar de forma online amb els alumnes, que hi ha dins del nostre iPad, per supost.

Tema 13. Teoria.

IPAD EN EDUCACIÓ PRIMARIA. APLICACIONS PRÀCTIQUES.

1. QUÈ ÉS L'IPAD?

L'ipad és dels cridats ordinadors "tablet", és un aparell fi, de la grandària d'una revista amb una pantalla tàctil a colors que permet als usuaris navegar per la web, veure pel·lícules, enviar correus electrònics i llegir llibres electrònics, entre altres.

Te un teclat en la pantalla, també un teclat opcional física, a més d'un programari especial per a fulls de càlcul i processament de textos.

No obstant això, els analistes diuen que la seva principal característica està en l'aspecte multimèdia, com llegir periòdics o veure videos, més que la seva utilitat com a laptop.

2. CARACTERÍSTIQUES D'UN IPAD.

Les característiques d'un iPad son aquestes.

3. PROPOSTES DE TREBALL PER IPAD.

• Enregistrar d'àudio. Gravar i editar àudios amb Caster Free: lectures, locucions, dramatitzacions, exposicions, entrevistes, etc.
• Esquema. Emprar Wikipanion per llegir un article de Wikipedia durant uns minuts i després realitzar un mapa conceptual amb MindJet.
• Mapa conceptual. Resumir els continguts d'un tema de llengua o coneixement del mitjà creant un mapa conceptual amb Idea Sketch.
• Resum de noticies. Buscar i llegir un article usant un lector de noticies d'un periòdic per després elaborar un document de texty en resposta a un conjunt de preguntes amb el programa Document Free i enviar-ho com a adjunt al professoria utilitzant el client Mail.
• Comentari de lectura. Llegir un llibre digital en iBooks i després de la seva lectura elaborar un document en Documents Free amb la fixa tècnica, breu resum i opinió personal.
• Narració visual. Crear una narració visual emprant Puppet Pals on es trien escenaris de fons, personatges, animacions i gravant locucions d'àudio.
• Gràfics estadístics. Crear gràfics a partir d'una taula de distribyucció de freqüències en un full de càlcul amb Documents Free.
• Fibres PDF. Realitzar anotacions en una fitxa en format PDF mitjançant pdf-Notis free para remitirsela al professoria pujant-la a un espai comú.
• Edició d'imatges. Localitzar i descarregar una foto utilitzant el navegfador web Safari. A continuació s'insereix la imatge en un nota d'EverNote per afegir textos i una locució d'àudio que completya el treball d'un tema,
• Geolocalització de materials. Explorar una zona geogràfica, comarca, província, país, etc amb Google Earth. Situar marcadors que continguin textos, imatges, enllaços, etc. Gravar un recorregut turístic. Es pot contemplar la informació amb World Explorer.

4. EL IPAD EN L'AULA DE PRIMÀRIA.

Emprar en format intuïtiu i natural, ja que per al seu ús, no és necessari cap coneixement informàtic previ.

Simplement amb la seva manipulació, aprens les claus d'ús de forma ràpida.

Permet treballar les diferents àrees del currículum a través de les seves aplicacions, augmentant la concentració de l'alumnat i possibilitant l'aprenentatge lúdic.

L'iPad, possibilita el treball individualitzat adaptant-se al ritme d'aprenentatge de l'alumne alhora que permet la creació de grups homogenis de treball usant un dispositiu grupal (sempre en grups reduïts, perquè l'aprenentatge sigui significatiu).

4. APLICACIONS IPAD PER EDUCACIÓ PRIMÀRIA.

• WriteWords. Aprofita al màxim la pantalla tàctil de iPad per ensenyar i estimular als nens l'escriptura. És una gran manera d'ajudar als nenes al fer que aprenguin a escriure d'una manera divertida, i fins i tot, els permet reproduir les paraules assolides amb puny i lletra del seu fill.
• Read Me Stories És una aplicació molt be animada que conté una biblioteca d'històries potencials que es podem comprar- que li permet veure un llibre de cada serie abans de comprar-ho. Les animacions són brillants i colorides, i les veus són molt divertides, per això és una gran manera d'aconseguir que els nens llegeixen coses diferents tots els dies.
• Kid Paint. Lleva tot el complicat i els deixa amb la millor aplicació de dibuix i pintura per als nenes. Kid Paint inclous alguns tocs agradables que estan obligats a ser gaudits, com els "stams" (que fins i tot poden fer els seus propis efectes de so).
• Magic Piano. És una aplicació que fins i tot ha protagonitzat un exit en YouTube amb un gat jugant amb un iPad. És musical divertida i entretingura que captarà l'atenció dels nens de totes les edats. M'agrada especialment 
• Math Party. és un joc multijugador de càlcul mental per a tots a partir dels 5 anys. Cada jugador tria el seu nivel de dificultat, perquè els nens puguin jugar en contra dels seus pares. L'objectiu del joc és fer clic en les boles en l'ordre dels càlculs que apareixen.
• ABC 123 Writing Practice. L'ajudes a aprendre com escriure lletres i nombres en anglés.

Pràctica 8. Ampliació.

Algunes exemples de WebQuest que he trobat són:
1. LES PLANTES.

2. EL AIGÜA I EL SEU CICLE.

3. LA MÀGIA DE LES PARAULES.

4. SYMBALOO (WebQuest a Primària).

¿Què és Symbaloo? És una aplicació a internet que permet mostrar-nos enllaços web en forma i ser emprada a l'àmbit educatiu en l'educació Primària, com aquest cas, per a la realització de webquests.

• Symbaloo és la manera mes fàcil de començar a navegar per internet.
• Descobreix webquest amb els millors enllaços sobre diferents temes.
• Crea la teva pròpia pàgina amb els seus enllaços favorits.
• Comparteix els teus pàgines amb la resta del món.
• Obre un compte gratuït ara i tingues accés a qualsevol webmix, arreu del món.

Pràctica 8. WebQuest.

Per a fer una WebQuest, en el nostre cas per a nens de Primària, fiquem a Google "Google Site" i anirem a la nostra WebQuest:

El primer que fariem es punxar a l'opció "Crear", en el quadre a l'esquerra de color groc, seleccionem "Plantilla en blanc", després ficarem el títol de la nostre WebQuest (que es podrà canviar sempre que vulguem), on posa "seleccionar el tema", deixem el que està, no canviem cap. Podem fer una descripció de bloc, i per últim li donem a l'opció crear. I, verificarem.

A la part superior tenim tres icones: el primer d'elles posa "editar la pàgina", alhora de editar la pàgina, em fixem en posar el títol per exemple, "Presentació", i describir-ho, per exemple" aquest es una presentació de la webquest..." on (en la barra de dalt) podem canviar el tamany de lletra, el color, que fora cursiva, subratllar, podriem afegir un enllaç... També tenim l'opció "d'inserir", per exemple una imatge, inserir un enllaç, afegir quadres de text (paregut al word), podem afegir un gadget a la nostra pàgina, podem afegir documents directament desde Drive, inclús, podem iniciar un hangout, un mapa per saber on esteu, inserir un video de youtube. 

En el tema del format tendriem la posibilitat de posar, igual que en word, diversos títols, posar índex, inserir una taula... Alhora de donar-li a guardar, ja surt el video directament en la propia pagina web, i d'aquesta forma podem editar la pàgina.

En la part de presentació solament tenim que presentar-nos, el nostre nom, el curs...

L'estructura de la nostra WebQuesta será; crear 6 pàgines, en la primera d'elles tenim "1.- Introducció" ( on posarem, per exemple; "en aquesta webquest anem a tratar el tema de..."), on vull ficarla? A un nivell superior, i li donem a Crear, ja tenim la pàgina d'introducció, la següent será la "2.- Tasca" (per exemple; "la tasca final de la webquest es...", "els objectius que vam a dur a terme són..."), després tenim el "3.- Procés" (el que fem es explicar, primer, una llista en les cinc activitats que hem de fer i breument, un objectiu de l'activitat, com per exemple de la següent manera; "en aquesta primera activitat es voldrà aconseguir...", "en aquesta segona es voldrà aconseguir..." i així.

Dins del procés, anem a ficar diverses pàgines de la següent manera:

Crearem una pàgina, posem "Activitat 1", i en l'opció "posa la pàgina en el nivell superior", posem "posa la pàgina a procés", i li punxem a "Crear". En la descripció podem escriure el que vulguem.

Li donem amb el ratolí on posa Procés, i amb aquest punxat, li donem a "Crear pàgina", per a "l'activitat 2", on volem posar-la? En l'opció "Posar la pàgina a procés.

Per a suprimir-la, anem on està l'arrova, i com ja està en negreta ens pregunta si volem suprimir-la, li donem "Sí".

L'opció de "4.- Avaluació"(açí, heu de ficar una rúbrica de autoavaluació; fiquem una graella amb Activitat 1, Activitat 2, Activitat 3, Activitat 4 i Activitat 5, i d'alt posem; MAL "No es capaç de reconèixer totes les parts de l'ordinador". REGULAR... BE...

En la part de les "5.- Conclusions", "6.- Orientacions per al professor"

Hi ha una opció on ens permet obtindre una llista com a lector.

Ara anem a vore dues opcions prou interesant: 

1. Editar el disseny. Al costat tenim tota la barra d'elements i en l'altra les pàgines, podriem fer una navegació. On posa "Editar una navegació horitzontal", la activem, i vam "afegir pàgines"; introducció, tasca, proces..., "Peu de página personalitzat" serveix per a editar i modificar el peu de página, per exemple, para posar la nostra Llicència Creative Commons, etc.

Podem ,també, gestionar el bloc, "Nom del lloc", "Descripció del lloc, quin és l'objectiu d'aquest lloc", "pàgina de destinació", on volem que l'usuari vaja directament quan veja la nostra pàgina web, li donem a "Presentació" i s'ha anirà a veure-la directament.

També tenim l'opció de ficar la Llicència Creative Commons al peu de pàgina. Per a ficar aquesta llicència el que haurem de fer és clicar sobre la roda, que hem comentat avans (ajustes), i donar-li a l'opció "modificar el disseny del lloc". Una vegada dins d'aquesta finestra cliquem sobre "Peu de pàgina personalitzat", que ens posa dalt justament on marca la fletxa, i inserim el codi HTML de la llicència Creative Commons.

I, per últim, tenim l'opció (en configuració), de "Administrar el lloc", on ens apareix moltes opcions i cadasquna per a administrar la nostra pàgina com més ens interesse:

1. Activitat reciente del lloc. Aquesta opció ens mostra el que hem fet recientement a la nostra WebQuest, si hem pujat una imatge, a quina hora, alguna modificació... 
2. Pàgines. En aquest apartat tenim l'opció de ver les pàgines que hem creat per a la nostra WebQuest.
3. Arxius adjunts. Aquesta opció vol dir les arxius que hem pujat per a añadir-les en la nostra presentación.
4. Plantilles de pàgina. En aquet lloc, podem editar la nostra página, posant-li colors, tipus de lletres, etc, tot el que ens agrade més.
5. Elements eliminats.
6. General.
7. Compartir permís.
8. Temes, colors i fonts.

Tema 12. Ampliació.

La historia de LINUX.

Linux fa la seva aparició a principis de la dècada dels noranta, era l'any 1991 i en aquell temps un estudiant d'informàtica de la Universitat d'Hèlsinki, anomenat Linus Torvalds va començar, com una afició i sense poder imaginar al que arribaria aquest projecte, a programar les primeres línies de codi d'aquest sistema operatiu al que s'anomenaria més tard Linux.

Aquest començament va estar inspirat en MINIX, un petit sistema Unix desenvolupat per Andy Tanenbaum. Les primeres discussions sobre Linux van ser en el grup de notícies comp.os.minix en aquestes discussions es parlava sobretot del desenvolupament d'un petit sistema Unix per a usuaris de Minix que volien més.

El 3 de juliol de 1991, Linus Torvalds va enviar el primer missatge sobre Linux al grup de notícies comp.os.minix.

Característiques.

Com a sistema operatiu, Linux és molt eficient i té un excel·lent disseny. És multitasca, multiusuari, multiplataforma i multiprocessador; en les plataformes Intel corre en manera protegida  protegeix la memòria perquè un programa no pugui fer caure a la resta del sistema; càrrega només les parts d'un programa que s'usen; comparteix la memòria entre programes augmentant la velocitat i disminuint l'ús de memoria  fa servir un sistema de memòria virtual per pàgines ; utilitza tota la memòria lliure per cau; permet utilitzar biblioteques enllaçades tant estàtica com dinàmicament; es distribueix amb codi font ; fa servir fins a 64 consoles virtuals; té un sistema d'arxius avançat però pot usar els dels altres sistemes; i suporta xarxes tant en TCP / IP com en altres protocols.

Anem a detallar més en elles:

• Multitasca: La paraula multitasca descriu l'habilitat d'executar diversos programes al mateix temps. LINUX utilitza l'anomenada multitasca preeventiva, la qual assegura que tots els programes que s'estan utilitzant en un moment donat seran executats, sent el sistema operatiu l'encarregat de cedir temps de microprocessador a cada programa.
• Multiusuari: Molts usuaris fent servir la mateixa màquina al mateix temps.
• Multiplataforma: Les plataformes en les que en un principi es pot utilitzar Linux són 386-, 486-. Pentium, Pentium Pro, Pentium II, Amiga i Atari, també existeixen versions per a la seva utilització en altres plataformes, com amd64, Alpha, ARM, MIPS, PowerPC i SPARC.
• Multiprocessador: Suport per sistemes amb mes d'un processador està disponible per a Intel, AMD i SPARC.
• Funciona en mode protegit 386.
• Protecció de la memòria entre processos, de manera que un d'ells no pugui penjar el sistema.
• Càrrega d'executables per demanda: Linux només llegeix del disc aquelles parts d'un programa que estan sent usades actualment.
• Política de còpia en escriptura per a la compartició de pàgines entre executables: això vol dir que diversos processos poden usar la mateixa zona de memòria per executar-se. Quan algú intenta escriure en aquesta memòria, la pàgina (4Kb de memòria) es copia a un altre lloc. Aquesta política de còpia en escriptura té dos beneficis: augmenta la velocitat i redueix l'ús de memòria.
• Memòria virtual usant paginació (sense intercanvi de processos complets) a disc: A una partició en el sistema d'arxius, amb la possibilitat d'afegir més àrees d'intercanvi sobre la marxa.
• La memòria es gestiona com un recurs unificat per als programes d'usuari i com a cau de disc, de tal manera que tota la memòria lliure pot ser usada per memòria cau i aquesta pot al seu torn ser reduïda quan s'executin grans programes.
• Llibreries compartides de càrrega dinàmica i llibreries estàtiques.
• Es realitzen bolcats d'estat per possibilitar els anàlisi post-mortem, permetent l'ús de depuradores sobre els programes no només en execució sinó també després d'avortar aquests per qualsevol motiu.
• Tot el codi font està disponible, incloent-hi el nucli complet i tots els controladors, les eines de desenvolupament i tots els programes d'usuari ; a més tot això es pot distribuir lliurement . Hi ha alguns programes comercials que estan sent oferts per Linux actualment sense codi font, però tot el que ha estat gratuït segueix sent gratuït.

Què són les "distribucions" de Linux?

Una distribució és una manera de facilitar la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema GNU / Linux. Al principi, les distribucions es limitaven a recopilar programari lliure, empaquetar-lo en disquets o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre'l.

Ara ,les grans distribucions (RedHat, SuSE, Caldera, Mandrake, Corel Linux, TurboLinux...) són potents empreses que competeixen entre si per incloure l'últim programari, a vegades també programari propietari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts sense a penes preguntes.

Entre les distribucions de GNU / Linux, destaca el projecte Debian / GNU. Debian neix com una iniciativa no comercial de la FSF, encara que després s'independitza d'aquesta i va més enllà del propi sistema GNU / Linux. És l'única de les grans distribucions que no té interessos comercials ni empresarials. Són els seus propis usuaris, molt actius, els que mantenen la distribució de manera comunitària, incloses totes les seves estructures de decisió i funcionament. El seu objectiu és recopilar, difondre i promoure l'ús del programari lliure. Reuneix el major catàleg de programari lliure, tots ells provats, mantinguts i documentats per algun desenvolupador voluntari. En una distribució hi ha tot el programari necessari per a instal·lar en un ordinador personal; servidor, correu, ofimàtica, fax, navegació de xarxa, seguretat, etc.

Tema 12. Teoria.

APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI LLIURE.

1. QUÈ ÉS LINUX?

Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat.

1. La primera, és que és lliure, aixó significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu l'ús.
2. La segona, es que el sistema va acompanyat del codi font.

El sistema ho formen el nucli del sistema (kemel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d'aquestos han estat possibles gràcies al projecte GNU, per aixó mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.

Com a orientació, podem dir que les arquitectures en les quals al principi es pot utilitzar Linux són Intel 386-,486-, Pentium, Pentium Pro, Amd 5x86, Amd64, Cynx y Motorola 68020, IBM S/390, zSeries, DEC Alpha, ARM, MIPS...

2. SOFTWARE LLIURE.

• Llibertat d'usar el programa amb qualsevol propòsit.
• Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats.
• Llibertat de distribuir còpies.
• Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

3. AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL SOFTWARE LLIURE.
Avantatges:

• Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicència.
• Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
• Eliminació de barreres de presupostos.
• Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar.
• Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l'amplia disponibilitat d'eines i lliberies.
• Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.
• Tendeix a ser molt eficient (per que molta gent ho optimitza, millora)
• Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

Desavantatges:

• La corba d'aprenentatge és major.
• El programari lliure no té garantia provinent de l'autor.
• Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates.
• No existiria una companya única que protegirà tota la tecnologia.
• Les interficies amigables amb l'usuari (GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant.
• L'usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques.
• La diversitat de distribucions, mètodes d'emmagatzematge, llicències d'ús, eines amb una mateixa fi, etc, poden crear confusió.

4. LLIUREX.
LliureX, és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat Valenciana que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.
La llicència BSD permet les quatre llibertats del programari lliure, i s'ha de mantindre l'autoria del codi original.
La llicència GPL permet, al igual que l'anterior, les quatre llibertats del programari lliure i les modificacions que es facen han de ser en llicència GPL.
La llicència MPL és una llicència que es va emprar per lliberar el codi de nescape. Aquesta llicència és més oberta que la GPL, però menys que la BSD.

1. Sistemes opertatius lliures en el ambit educatiu:

• Edu Buntu.
• Skole Llinux.
• Open Suse.
• Pupi Linux.
• Tuquito.

     2. Distribucions Linux emprades en Espanya:

• Molinux (Castilla la Manxa)
• Linux Global (Cantabria)
• Galinux (Galicia)
• Lincat (Catalunya)
• Max (Comunitat de Madrid)
• Mellinux (Melilla)
• Ehux (Euskadi)

Com a dat, Richard Stallman, és el pare del Programari Lliure.

Pràctica 7. Ampliació.

¿Què és Twitter?

Twitter és una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social p(erquè permet triar amb qui et relaciones) que limita els seus missatges a 140 caràcters. No obstant això, comparat amb Facebook o LinkedIn, les relacions són, per així dir-ho, asimètriques. A Twitter els dos extrems de la relació no es posen simplement en contacte l'un amb l' altre, sinó que es diferencia entre "seguidors" ("followers") i "seguits" ("followed").

Raons importants perquè t'animis a utilitzar Twitter.

Twitter és divertit i, a més, enganxa, és una manera magnífica de passar una bona estona o de matar un temps aborrit (esperes, reunions, etc.). Però recordem que el valor que Twitter hagi de tenir per a tu depèn totalment de a qui segueixis i la teva encert en la selecció de gent que decideixes seguir. El poc espai que ocupen els missatges tipus SMS de Twitter ha afavorit més l'ús smartphones amb aplicacions clients de Twitter impulsant al seu torn enormement la seva utilització. La mobilitat i versatilitat d'aquesta opció ha fet que per a molts usuaris sigui la preferida per utilitzar Twitter. És el dispositiu ideal per aprofitar aquestes estones "morts", i són molts més els que aprofiten les càmeres dels mòbils per fer tweets amb fotos de llocs que estan visitant, objectes, o situacions que estem vivint en aquest moment.

Twitter et fa sentir-te més a prop de gent de la que et separa una distància física Twitter proporciona una sensació de proximitat. Et mantens més connectat amb amics i família i alhora et permet seguir a persones que et resultin interessants i fins i tot accedir a personatges públics que estiguin a Twitter i amb els que mai aconseguiries connectar per mitjans tradicionals.

Twitter és molt eficient. Això vol dir que a Twitter t'arriba molta informació de qualitat en poc temps i Twitter fa a més un paper molt bo de guia que amb l'ajuda de les opinions i recomanacions dels usuaris et porta ràpidament a les millors fonts d'informació sobre pràcticament qualsevol tema. D'altra banda, el format tipus SMS, lluny de ser un inconvenient, ha resultat ser un factor molt positiu perquè ha estat precisament la raó fonamental que ha permès aquesta agilitat i eficiència tan característica de Twitter.

Twitter és molt enriquidor. Com tots els mitjans del Web 2.0, Twitter compta amb una increïble varietat de punts de vista i opinions, això resulta afavoreix molt la tolerància cap a punts diferents del teu i amb això l'obertura de ment  l'aprenentatge, la cultura, i en definitiva, el desenvolupament personal i les opinions diferents a tu.