Tema 12. Teoria.

APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI LLIURE.

1. QUÈ ÉS LINUX?

Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat.

1. La primera, és que és lliure, aixó significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu l'ús.
2. La segona, es que el sistema va acompanyat del codi font.

El sistema ho formen el nucli del sistema (kemel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d'aquestos han estat possibles gràcies al projecte GNU, per aixó mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.

Com a orientació, podem dir que les arquitectures en les quals al principi es pot utilitzar Linux són Intel 386-,486-, Pentium, Pentium Pro, Amd 5x86, Amd64, Cynx y Motorola 68020, IBM S/390, zSeries, DEC Alpha, ARM, MIPS...

2. SOFTWARE LLIURE.

• Llibertat d'usar el programa amb qualsevol propòsit.
• Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats.
• Llibertat de distribuir còpies.
• Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

3. AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL SOFTWARE LLIURE.
Avantatges:

• Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicència.
• Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
• Eliminació de barreres de presupostos.
• Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar.
• Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l'amplia disponibilitat d'eines i lliberies.
• Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.
• Tendeix a ser molt eficient (per que molta gent ho optimitza, millora)
• Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

Desavantatges:

• La corba d'aprenentatge és major.
• El programari lliure no té garantia provinent de l'autor.
• Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates.
• No existiria una companya única que protegirà tota la tecnologia.
• Les interficies amigables amb l'usuari (GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant.
• L'usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques.
• La diversitat de distribucions, mètodes d'emmagatzematge, llicències d'ús, eines amb una mateixa fi, etc, poden crear confusió.

4. LLIUREX.
LliureX, és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat Valenciana que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.
La llicència BSD permet les quatre llibertats del programari lliure, i s'ha de mantindre l'autoria del codi original.
La llicència GPL permet, al igual que l'anterior, les quatre llibertats del programari lliure i les modificacions que es facen han de ser en llicència GPL.
La llicència MPL és una llicència que es va emprar per lliberar el codi de nescape. Aquesta llicència és més oberta que la GPL, però menys que la BSD.

1. Sistemes opertatius lliures en el ambit educatiu:

• Edu Buntu.
• Skole Llinux.
• Open Suse.
• Pupi Linux.
• Tuquito.

     2. Distribucions Linux emprades en Espanya:

• Molinux (Castilla la Manxa)
• Linux Global (Cantabria)
• Galinux (Galicia)
• Lincat (Catalunya)
• Max (Comunitat de Madrid)
• Mellinux (Melilla)
• Ehux (Euskadi)

Com a dat, Richard Stallman, és el pare del Programari Lliure.