Tema 12. Ampliació.

La historia de LINUX.

Linux fa la seva aparició a principis de la dècada dels noranta, era l'any 1991 i en aquell temps un estudiant d'informàtica de la Universitat d'Hèlsinki, anomenat Linus Torvalds va començar, com una afició i sense poder imaginar al que arribaria aquest projecte, a programar les primeres línies de codi d'aquest sistema operatiu al que s'anomenaria més tard Linux.

Aquest començament va estar inspirat en MINIX, un petit sistema Unix desenvolupat per Andy Tanenbaum. Les primeres discussions sobre Linux van ser en el grup de notícies comp.os.minix en aquestes discussions es parlava sobretot del desenvolupament d'un petit sistema Unix per a usuaris de Minix que volien més.

El 3 de juliol de 1991, Linus Torvalds va enviar el primer missatge sobre Linux al grup de notícies comp.os.minix.

Característiques.

Com a sistema operatiu, Linux és molt eficient i té un excel·lent disseny. És multitasca, multiusuari, multiplataforma i multiprocessador; en les plataformes Intel corre en manera protegida  protegeix la memòria perquè un programa no pugui fer caure a la resta del sistema; càrrega només les parts d'un programa que s'usen; comparteix la memòria entre programes augmentant la velocitat i disminuint l'ús de memoria  fa servir un sistema de memòria virtual per pàgines ; utilitza tota la memòria lliure per cau; permet utilitzar biblioteques enllaçades tant estàtica com dinàmicament; es distribueix amb codi font ; fa servir fins a 64 consoles virtuals; té un sistema d'arxius avançat però pot usar els dels altres sistemes; i suporta xarxes tant en TCP / IP com en altres protocols.

Anem a detallar més en elles:

• Multitasca: La paraula multitasca descriu l'habilitat d'executar diversos programes al mateix temps. LINUX utilitza l'anomenada multitasca preeventiva, la qual assegura que tots els programes que s'estan utilitzant en un moment donat seran executats, sent el sistema operatiu l'encarregat de cedir temps de microprocessador a cada programa.
• Multiusuari: Molts usuaris fent servir la mateixa màquina al mateix temps.
• Multiplataforma: Les plataformes en les que en un principi es pot utilitzar Linux són 386-, 486-. Pentium, Pentium Pro, Pentium II, Amiga i Atari, també existeixen versions per a la seva utilització en altres plataformes, com amd64, Alpha, ARM, MIPS, PowerPC i SPARC.
• Multiprocessador: Suport per sistemes amb mes d'un processador està disponible per a Intel, AMD i SPARC.
• Funciona en mode protegit 386.
• Protecció de la memòria entre processos, de manera que un d'ells no pugui penjar el sistema.
• Càrrega d'executables per demanda: Linux només llegeix del disc aquelles parts d'un programa que estan sent usades actualment.
• Política de còpia en escriptura per a la compartició de pàgines entre executables: això vol dir que diversos processos poden usar la mateixa zona de memòria per executar-se. Quan algú intenta escriure en aquesta memòria, la pàgina (4Kb de memòria) es copia a un altre lloc. Aquesta política de còpia en escriptura té dos beneficis: augmenta la velocitat i redueix l'ús de memòria.
• Memòria virtual usant paginació (sense intercanvi de processos complets) a disc: A una partició en el sistema d'arxius, amb la possibilitat d'afegir més àrees d'intercanvi sobre la marxa.
• La memòria es gestiona com un recurs unificat per als programes d'usuari i com a cau de disc, de tal manera que tota la memòria lliure pot ser usada per memòria cau i aquesta pot al seu torn ser reduïda quan s'executin grans programes.
• Llibreries compartides de càrrega dinàmica i llibreries estàtiques.
• Es realitzen bolcats d'estat per possibilitar els anàlisi post-mortem, permetent l'ús de depuradores sobre els programes no només en execució sinó també després d'avortar aquests per qualsevol motiu.
• Tot el codi font està disponible, incloent-hi el nucli complet i tots els controladors, les eines de desenvolupament i tots els programes d'usuari ; a més tot això es pot distribuir lliurement . Hi ha alguns programes comercials que estan sent oferts per Linux actualment sense codi font, però tot el que ha estat gratuït segueix sent gratuït.

Què són les "distribucions" de Linux?

Una distribució és una manera de facilitar la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema GNU / Linux. Al principi, les distribucions es limitaven a recopilar programari lliure, empaquetar-lo en disquets o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre'l.

Ara ,les grans distribucions (RedHat, SuSE, Caldera, Mandrake, Corel Linux, TurboLinux...) són potents empreses que competeixen entre si per incloure l'últim programari, a vegades també programari propietari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts sense a penes preguntes.

Entre les distribucions de GNU / Linux, destaca el projecte Debian / GNU. Debian neix com una iniciativa no comercial de la FSF, encara que després s'independitza d'aquesta i va més enllà del propi sistema GNU / Linux. És l'única de les grans distribucions que no té interessos comercials ni empresarials. Són els seus propis usuaris, molt actius, els que mantenen la distribució de manera comunitària, incloses totes les seves estructures de decisió i funcionament. El seu objectiu és recopilar, difondre i promoure l'ús del programari lliure. Reuneix el major catàleg de programari lliure, tots ells provats, mantinguts i documentats per algun desenvolupador voluntari. En una distribució hi ha tot el programari necessari per a instal·lar en un ordinador personal; servidor, correu, ofimàtica, fax, navegació de xarxa, seguretat, etc.