Tema 1. Ampliació.

En l'Ensenyament Primari, i l'aplicació de les TIC a l'educació Primària, al igual que a tots els altres­ nivells educatius, la informàtica (amb totes les seves branques associades: telemàtica, multimèdia­...), s'utilitza amb quatre finalitats bàsiques, que són:

- Eina de treball per als professors i els alumnes (instrument de productivitat) que facilita els treballs de recerca­, procés, emmagatzematge i comunicació­ d'informació: edició d'apunts­, presentació de treballs, consulta i selecció­ d'informació

- Instrument cognitiu pels alumnes, que dona suport a la realització d’activitats mentals com ara construcció de mapes conceptuals, organització de la informació, simulació de processos...

- Mitjà didàctic per facilitar l'aprenentatge de molt diversos continguts curriculars: sistematitzar­ el càlcul aritmètic, aprendre una metodologia per a la resolució de problemes­, comprendre i memoritzar conceptes bàsics... Tot aquest, per mitjà dels recursos didàctics.

- Instrument per facilitar la gestió dels centres docents: inventaris, expedients dels alumnes, comptabilitat, tutoria, butlletins­ de notes...

A més, la informàtica es converteix també en matèria­ d'estudi, doncs hi ha una sèrie de coneixements­, habilitats i actituds relacionades amb ella que es considera convenient que els alumnes aprenguin, sistematitzin i assimilin durant el seu procés de formació.

Està demostrat que la utilització d'estratègies educatives atractives per a l'alumnat estimula a este i aconseguix major implicació en les tasques escolars. Un alumnat estimulat en classe aconseguix millors resultats, posseïx una visió molt més positiva de l'escola, veu a esta com un lloc per a aprendre, viure noves experiències. L'escola ha de ser un lloc en què xiquets i xiquetes desenrotllen tot el seu potencial tant físic com mental, ha de propiciar el major aprenentatge possible i per consegüent hem d'obtindre alumnes capaços d'enfrontar-se a la societat amb les millors garanties d'èxit.

Amb les TIC podem acostar-nos un poc més a l'escola que tots desitgem, una escola actual, en constant evolució, disposada a proporcionar aprenentatges significatius, una escola en què tot xiquet o xiqueta té cabuda sense distinció cap.

Les TIC posseïxen nombrosos avantatges per a la formació:

•  Elimina barreres espai-temporals entre el professor i els alumnes.
• Aumenta les possibilitats d'informació, és a dir, no és el mateix que la informació provinga exclusivament d'un llibre de text a què encenguem l'ordinador i trobem un món d'informació per ampliar-ho.
• Crea escenaris mes atractius, interessants i flexibles per a l'aprenentatge.
• Potencia l'autoaprenentatge. També proporciona un aprenentatge independent, col·laboratiu i en grup.
• Facilita una formació permanent tant per part de l'alumnat com del docent.
• Deja arrere la idea de les institucions escolars com a únic escenari formatiu.
• Aporta noves formes per a la tutorización dels estudiants. 
• Les TICs proporcionen nous i millors aprenentatges a xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials.

Totes estes possibilitats de millora que ens aporta les TIC no es poden dur a terme sense un professorat compromés amb l'aprenentatge dels alumnes. El professorat de hui ha de plantejar-se reptes nous i més ambiciosos com proporcionar a l'alumnat un coneixement que li siga útil en la seua vida diària, amb uns continguts actuals, atractius, que criden l'atenció dels seus alumnes i els faça implicar-se en la seua educació. El professor dels ha d'estar en constant formació, disposat a millorar en cada moment els seus mètodes d'ensenyança, implicat en la modernització de l'escola amb el consegüent desenrotllament dels seus alumnes.

Les Tecnologies de la  Informació i la Comunicació (TIC) incidixen de forma cada vegada més determinant en la vida de les persones, i en conseqüència, en el camp de l'educació. En este últim àmbit, l'educatiu, la inclusió de la competència bàsica tractament de la informació i competència digital com a element del currículum ens introduïx en un moment substancialment distint i crega nous escenaris educatius. Ja no estem, per tant, només davant d'un fenomen social, cultural i econòmic sinó que ara el nou marc legal d'educació concedix un caràcter preceptiu a l'ús de les TIC. Tot açò fa referència al Plà TIC en l'educació Primària.

En definitiva, les TIC a l'Educació Primària faciliten la proposta d'activitats complementàries a realitzar, la recepció de treballs i enviament de comentaris i correccions online, l'atenció de noves consultes per mitjà de la tutoria virtual, la realització d'algunes gestions administratives del formador (entrada de notas...) telemàticament, etc. A partir d'estes consideracions, que comprenen un ampli espectre de les activitats, es comprén que per a integrar i utilitzar amb eficiència i eficàcia les TIC el maestre necessita una bona formació sobre el maneig i coneixement d'estes ferramentes tecnològiques i també una formació didàctica que li proporcione un "bo saber fer pedagògic" amb les TIC, es a dir, que tenim que preparar-nos per al mon nou i més tecnològis, tant els nens, com els més majors. Per les múltiples aplicacions innovadores que té en tots els àmbits de la nostra societat, el coneixement i aprofitament personal i professional dels servicis que proporciona Internet constituïx la parcel·la més rellevant de les competències en TIC que han de tindre els docents, sense oblidar la resta de les competències bàsiques en TIC que necessita tot ciutadà i altres competències TIC específiques del seu camp professional, molt especialment l'aplicació d'estos instruments tecnològics amb fins didàctics per a facilitar els aprenentatges dels alumnes.