Pràctica 8. Ampliació.

Algunes exemples de WebQuest que he trobat són:
1. LES PLANTES.

2. EL AIGÜA I EL SEU CICLE.

3. LA MÀGIA DE LES PARAULES.

4. SYMBALOO (WebQuest a Primària).

¿Què és Symbaloo? És una aplicació a internet que permet mostrar-nos enllaços web en forma i ser emprada a l'àmbit educatiu en l'educació Primària, com aquest cas, per a la realització de webquests.

• Symbaloo és la manera mes fàcil de començar a navegar per internet.
• Descobreix webquest amb els millors enllaços sobre diferents temes.
• Crea la teva pròpia pàgina amb els seus enllaços favorits.
• Comparteix els teus pàgines amb la resta del món.
• Obre un compte gratuït ara i tingues accés a qualsevol webmix, arreu del món.

Pràctica 8. WebQuest.

Per a fer una WebQuest, en el nostre cas per a nens de Primària, fiquem a Google "Google Site" i anirem a la nostra WebQuest:

El primer que fariem es punxar a l'opció "Crear", en el quadre a l'esquerra de color groc, seleccionem "Plantilla en blanc", després ficarem el títol de la nostre WebQuest (que es podrà canviar sempre que vulguem), on posa "seleccionar el tema", deixem el que està, no canviem cap. Podem fer una descripció de bloc, i per últim li donem a l'opció crear. I, verificarem.

A la part superior tenim tres icones: el primer d'elles posa "editar la pàgina", alhora de editar la pàgina, em fixem en posar el títol per exemple, "Presentació", i describir-ho, per exemple" aquest es una presentació de la webquest..." on (en la barra de dalt) podem canviar el tamany de lletra, el color, que fora cursiva, subratllar, podriem afegir un enllaç... També tenim l'opció "d'inserir", per exemple una imatge, inserir un enllaç, afegir quadres de text (paregut al word), podem afegir un gadget a la nostra pàgina, podem afegir documents directament desde Drive, inclús, podem iniciar un hangout, un mapa per saber on esteu, inserir un video de youtube. 

En el tema del format tendriem la posibilitat de posar, igual que en word, diversos títols, posar índex, inserir una taula... Alhora de donar-li a guardar, ja surt el video directament en la propia pagina web, i d'aquesta forma podem editar la pàgina.

En la part de presentació solament tenim que presentar-nos, el nostre nom, el curs...

L'estructura de la nostra WebQuesta será; crear 6 pàgines, en la primera d'elles tenim "1.- Introducció" ( on posarem, per exemple; "en aquesta webquest anem a tratar el tema de..."), on vull ficarla? A un nivell superior, i li donem a Crear, ja tenim la pàgina d'introducció, la següent será la "2.- Tasca" (per exemple; "la tasca final de la webquest es...", "els objectius que vam a dur a terme són..."), després tenim el "3.- Procés" (el que fem es explicar, primer, una llista en les cinc activitats que hem de fer i breument, un objectiu de l'activitat, com per exemple de la següent manera; "en aquesta primera activitat es voldrà aconseguir...", "en aquesta segona es voldrà aconseguir..." i així.

Dins del procés, anem a ficar diverses pàgines de la següent manera:

Crearem una pàgina, posem "Activitat 1", i en l'opció "posa la pàgina en el nivell superior", posem "posa la pàgina a procés", i li punxem a "Crear". En la descripció podem escriure el que vulguem.

Li donem amb el ratolí on posa Procés, i amb aquest punxat, li donem a "Crear pàgina", per a "l'activitat 2", on volem posar-la? En l'opció "Posar la pàgina a procés.

Per a suprimir-la, anem on està l'arrova, i com ja està en negreta ens pregunta si volem suprimir-la, li donem "Sí".

L'opció de "4.- Avaluació"(açí, heu de ficar una rúbrica de autoavaluació; fiquem una graella amb Activitat 1, Activitat 2, Activitat 3, Activitat 4 i Activitat 5, i d'alt posem; MAL "No es capaç de reconèixer totes les parts de l'ordinador". REGULAR... BE...

En la part de les "5.- Conclusions", "6.- Orientacions per al professor"

Hi ha una opció on ens permet obtindre una llista com a lector.

Ara anem a vore dues opcions prou interesant: 

1. Editar el disseny. Al costat tenim tota la barra d'elements i en l'altra les pàgines, podriem fer una navegació. On posa "Editar una navegació horitzontal", la activem, i vam "afegir pàgines"; introducció, tasca, proces..., "Peu de página personalitzat" serveix per a editar i modificar el peu de página, per exemple, para posar la nostra Llicència Creative Commons, etc.

Podem ,també, gestionar el bloc, "Nom del lloc", "Descripció del lloc, quin és l'objectiu d'aquest lloc", "pàgina de destinació", on volem que l'usuari vaja directament quan veja la nostra pàgina web, li donem a "Presentació" i s'ha anirà a veure-la directament.

També tenim l'opció de ficar la Llicència Creative Commons al peu de pàgina. Per a ficar aquesta llicència el que haurem de fer és clicar sobre la roda, que hem comentat avans (ajustes), i donar-li a l'opció "modificar el disseny del lloc". Una vegada dins d'aquesta finestra cliquem sobre "Peu de pàgina personalitzat", que ens posa dalt justament on marca la fletxa, i inserim el codi HTML de la llicència Creative Commons.

I, per últim, tenim l'opció (en configuració), de "Administrar el lloc", on ens apareix moltes opcions i cadasquna per a administrar la nostra pàgina com més ens interesse:

1. Activitat reciente del lloc. Aquesta opció ens mostra el que hem fet recientement a la nostra WebQuest, si hem pujat una imatge, a quina hora, alguna modificació... 
2. Pàgines. En aquest apartat tenim l'opció de ver les pàgines que hem creat per a la nostra WebQuest.
3. Arxius adjunts. Aquesta opció vol dir les arxius que hem pujat per a añadir-les en la nostra presentación.
4. Plantilles de pàgina. En aquet lloc, podem editar la nostra página, posant-li colors, tipus de lletres, etc, tot el que ens agrade més.
5. Elements eliminats.
6. General.
7. Compartir permís.
8. Temes, colors i fonts.

Tema 12. Ampliació.

La historia de LINUX.

Linux fa la seva aparició a principis de la dècada dels noranta, era l'any 1991 i en aquell temps un estudiant d'informàtica de la Universitat d'Hèlsinki, anomenat Linus Torvalds va començar, com una afició i sense poder imaginar al que arribaria aquest projecte, a programar les primeres línies de codi d'aquest sistema operatiu al que s'anomenaria més tard Linux.

Aquest començament va estar inspirat en MINIX, un petit sistema Unix desenvolupat per Andy Tanenbaum. Les primeres discussions sobre Linux van ser en el grup de notícies comp.os.minix en aquestes discussions es parlava sobretot del desenvolupament d'un petit sistema Unix per a usuaris de Minix que volien més.

El 3 de juliol de 1991, Linus Torvalds va enviar el primer missatge sobre Linux al grup de notícies comp.os.minix.

Característiques.

Com a sistema operatiu, Linux és molt eficient i té un excel·lent disseny. És multitasca, multiusuari, multiplataforma i multiprocessador; en les plataformes Intel corre en manera protegida  protegeix la memòria perquè un programa no pugui fer caure a la resta del sistema; càrrega només les parts d'un programa que s'usen; comparteix la memòria entre programes augmentant la velocitat i disminuint l'ús de memoria  fa servir un sistema de memòria virtual per pàgines ; utilitza tota la memòria lliure per cau; permet utilitzar biblioteques enllaçades tant estàtica com dinàmicament; es distribueix amb codi font ; fa servir fins a 64 consoles virtuals; té un sistema d'arxius avançat però pot usar els dels altres sistemes; i suporta xarxes tant en TCP / IP com en altres protocols.

Anem a detallar més en elles:

• Multitasca: La paraula multitasca descriu l'habilitat d'executar diversos programes al mateix temps. LINUX utilitza l'anomenada multitasca preeventiva, la qual assegura que tots els programes que s'estan utilitzant en un moment donat seran executats, sent el sistema operatiu l'encarregat de cedir temps de microprocessador a cada programa.
• Multiusuari: Molts usuaris fent servir la mateixa màquina al mateix temps.
• Multiplataforma: Les plataformes en les que en un principi es pot utilitzar Linux són 386-, 486-. Pentium, Pentium Pro, Pentium II, Amiga i Atari, també existeixen versions per a la seva utilització en altres plataformes, com amd64, Alpha, ARM, MIPS, PowerPC i SPARC.
• Multiprocessador: Suport per sistemes amb mes d'un processador està disponible per a Intel, AMD i SPARC.
• Funciona en mode protegit 386.
• Protecció de la memòria entre processos, de manera que un d'ells no pugui penjar el sistema.
• Càrrega d'executables per demanda: Linux només llegeix del disc aquelles parts d'un programa que estan sent usades actualment.
• Política de còpia en escriptura per a la compartició de pàgines entre executables: això vol dir que diversos processos poden usar la mateixa zona de memòria per executar-se. Quan algú intenta escriure en aquesta memòria, la pàgina (4Kb de memòria) es copia a un altre lloc. Aquesta política de còpia en escriptura té dos beneficis: augmenta la velocitat i redueix l'ús de memòria.
• Memòria virtual usant paginació (sense intercanvi de processos complets) a disc: A una partició en el sistema d'arxius, amb la possibilitat d'afegir més àrees d'intercanvi sobre la marxa.
• La memòria es gestiona com un recurs unificat per als programes d'usuari i com a cau de disc, de tal manera que tota la memòria lliure pot ser usada per memòria cau i aquesta pot al seu torn ser reduïda quan s'executin grans programes.
• Llibreries compartides de càrrega dinàmica i llibreries estàtiques.
• Es realitzen bolcats d'estat per possibilitar els anàlisi post-mortem, permetent l'ús de depuradores sobre els programes no només en execució sinó també després d'avortar aquests per qualsevol motiu.
• Tot el codi font està disponible, incloent-hi el nucli complet i tots els controladors, les eines de desenvolupament i tots els programes d'usuari ; a més tot això es pot distribuir lliurement . Hi ha alguns programes comercials que estan sent oferts per Linux actualment sense codi font, però tot el que ha estat gratuït segueix sent gratuït.

Què són les "distribucions" de Linux?

Una distribució és una manera de facilitar la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema GNU / Linux. Al principi, les distribucions es limitaven a recopilar programari lliure, empaquetar-lo en disquets o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre'l.

Ara ,les grans distribucions (RedHat, SuSE, Caldera, Mandrake, Corel Linux, TurboLinux...) són potents empreses que competeixen entre si per incloure l'últim programari, a vegades també programari propietari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts sense a penes preguntes.

Entre les distribucions de GNU / Linux, destaca el projecte Debian / GNU. Debian neix com una iniciativa no comercial de la FSF, encara que després s'independitza d'aquesta i va més enllà del propi sistema GNU / Linux. És l'única de les grans distribucions que no té interessos comercials ni empresarials. Són els seus propis usuaris, molt actius, els que mantenen la distribució de manera comunitària, incloses totes les seves estructures de decisió i funcionament. El seu objectiu és recopilar, difondre i promoure l'ús del programari lliure. Reuneix el major catàleg de programari lliure, tots ells provats, mantinguts i documentats per algun desenvolupador voluntari. En una distribució hi ha tot el programari necessari per a instal·lar en un ordinador personal; servidor, correu, ofimàtica, fax, navegació de xarxa, seguretat, etc.

Tema 12. Teoria.

APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI LLIURE.

1. QUÈ ÉS LINUX?

Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat.

1. La primera, és que és lliure, aixó significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu l'ús.
2. La segona, es que el sistema va acompanyat del codi font.

El sistema ho formen el nucli del sistema (kemel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d'aquestos han estat possibles gràcies al projecte GNU, per aixó mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.

Com a orientació, podem dir que les arquitectures en les quals al principi es pot utilitzar Linux són Intel 386-,486-, Pentium, Pentium Pro, Amd 5x86, Amd64, Cynx y Motorola 68020, IBM S/390, zSeries, DEC Alpha, ARM, MIPS...

2. SOFTWARE LLIURE.

• Llibertat d'usar el programa amb qualsevol propòsit.
• Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats.
• Llibertat de distribuir còpies.
• Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

3. AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL SOFTWARE LLIURE.
Avantatges:

• Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicència.
• Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
• Eliminació de barreres de presupostos.
• Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar.
• Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l'amplia disponibilitat d'eines i lliberies.
• Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.
• Tendeix a ser molt eficient (per que molta gent ho optimitza, millora)
• Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

Desavantatges:

• La corba d'aprenentatge és major.
• El programari lliure no té garantia provinent de l'autor.
• Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates.
• No existiria una companya única que protegirà tota la tecnologia.
• Les interficies amigables amb l'usuari (GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant.
• L'usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques.
• La diversitat de distribucions, mètodes d'emmagatzematge, llicències d'ús, eines amb una mateixa fi, etc, poden crear confusió.

4. LLIUREX.
LliureX, és una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat Valenciana que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.
La llicència BSD permet les quatre llibertats del programari lliure, i s'ha de mantindre l'autoria del codi original.
La llicència GPL permet, al igual que l'anterior, les quatre llibertats del programari lliure i les modificacions que es facen han de ser en llicència GPL.
La llicència MPL és una llicència que es va emprar per lliberar el codi de nescape. Aquesta llicència és més oberta que la GPL, però menys que la BSD.

1. Sistemes opertatius lliures en el ambit educatiu:

• Edu Buntu.
• Skole Llinux.
• Open Suse.
• Pupi Linux.
• Tuquito.

     2. Distribucions Linux emprades en Espanya:

• Molinux (Castilla la Manxa)
• Linux Global (Cantabria)
• Galinux (Galicia)
• Lincat (Catalunya)
• Max (Comunitat de Madrid)
• Mellinux (Melilla)
• Ehux (Euskadi)

Com a dat, Richard Stallman, és el pare del Programari Lliure.

Pràctica 7. Ampliació.

¿Què és Twitter?

Twitter és una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social p(erquè permet triar amb qui et relaciones) que limita els seus missatges a 140 caràcters. No obstant això, comparat amb Facebook o LinkedIn, les relacions són, per així dir-ho, asimètriques. A Twitter els dos extrems de la relació no es posen simplement en contacte l'un amb l' altre, sinó que es diferencia entre "seguidors" ("followers") i "seguits" ("followed").

Raons importants perquè t'animis a utilitzar Twitter.

Twitter és divertit i, a més, enganxa, és una manera magnífica de passar una bona estona o de matar un temps aborrit (esperes, reunions, etc.). Però recordem que el valor que Twitter hagi de tenir per a tu depèn totalment de a qui segueixis i la teva encert en la selecció de gent que decideixes seguir. El poc espai que ocupen els missatges tipus SMS de Twitter ha afavorit més l'ús smartphones amb aplicacions clients de Twitter impulsant al seu torn enormement la seva utilització. La mobilitat i versatilitat d'aquesta opció ha fet que per a molts usuaris sigui la preferida per utilitzar Twitter. És el dispositiu ideal per aprofitar aquestes estones "morts", i són molts més els que aprofiten les càmeres dels mòbils per fer tweets amb fotos de llocs que estan visitant, objectes, o situacions que estem vivint en aquest moment.

Twitter et fa sentir-te més a prop de gent de la que et separa una distància física Twitter proporciona una sensació de proximitat. Et mantens més connectat amb amics i família i alhora et permet seguir a persones que et resultin interessants i fins i tot accedir a personatges públics que estiguin a Twitter i amb els que mai aconseguiries connectar per mitjans tradicionals.

Twitter és molt eficient. Això vol dir que a Twitter t'arriba molta informació de qualitat en poc temps i Twitter fa a més un paper molt bo de guia que amb l'ajuda de les opinions i recomanacions dels usuaris et porta ràpidament a les millors fonts d'informació sobre pràcticament qualsevol tema. D'altra banda, el format tipus SMS, lluny de ser un inconvenient, ha resultat ser un factor molt positiu perquè ha estat precisament la raó fonamental que ha permès aquesta agilitat i eficiència tan característica de Twitter.

Twitter és molt enriquidor. Com tots els mitjans del Web 2.0, Twitter compta amb una increïble varietat de punts de vista i opinions, això resulta afavoreix molt la tolerància cap a punts diferents del teu i amb això l'obertura de ment  l'aprenentatge, la cultura, i en definitiva, el desenvolupament personal i les opinions diferents a tu.

Pràctica 7. Twitter.

Primer de tot, per a poder tenir un conte a Twitter, el que tenim que fer es el següent:
Fiquem a Google la paraula Twitter, i punxem a la primera casella que ens sort, i anem a la pàgina principal de Twitter. Doncs, li donem a l'opció "Anem!"

Qui no tenga twitter, en l'opció registrem, ficariem el nom complet, el telèfon o correu electrònic i una contrasenya i el donarem a l'opció de registre, i ja estem registrat a twitter.

(El nostre nom ens sortirà amb una "@" avans del nom que hem escogit)

L'estructura de Twitter serà de la segon manera:
El primer que ens fa es sugerir-nos a qui podem seguir, tenim una llista sensera de gent que podrien ser seguidors nostres, aixó apareix en la part dreta on posa a qui seguir.

En la part esquerra tenim diversos indicador que son prou interesant, el primer d'ells on posa "twits", ens diem quants twits hem escrit. (En català es diu "piulej"). Ens sort, també, les persones a que estem seguint, i els seguidors.

També podriem pujar una fotografia per al nostre perfil, on podem editar perfil, agregar una foto ...i al nostre encapçalament lo mateix.

Al igual que ocorre amb facebook, tenim la posibilitat de directament escriure els nostre tweet. On podem afegir fotos i videos, la ubicació, un arxiu, inclós, una enquesta.
Es pot escriure fins a 140 caracters.
El tweet que jo he posat d'exemple pujat al meu Twitter va ser aquest:

En l'opció de veu perfil, al costat de "piulejar", surt la nostra foto de perfil, la primera opció es "veure perfil", el que ens permet es veure exclusivament el nostre mur, ho podem modificar mitjançant l'opció editar perfil. 

Cadasqun dels piulejos que nosaltres veiem, preseten diverses opcions; tornem a inici, i ens sort la primera "responder" on podriem contestar un dels piulejos i ens surtiria el nom del usuari citat. Després, podriem fer un "repiulej"...

Quantes vegades s'han repiulejat el tweet, i on posa els punts suspensius tendriem "compartir per missatge directe", mitjançant un missatge privat podem reenviar-li un tweet a un usuari de forma privada. "Copiar l'enllaç del tweet", el que fa es que ens permet agafar aquest enllaç i enviarse-lo a qualsevol altra persona. "Insertar aquest tweet", podem agafar un tweet del nostre conte i ens genera un codi HTML i podem ficar-ho en el blog. I el mateix amb un tweet que continga un video a l'opció "insertar video". Podem "bloquejar" e "reportar", perque en twitter hi ha sert tweets que es poden promocionar, posaria "promocionant".

Tornem a l'opció de perfil, i ens sort "configuració":
Ens apareix, primer de tot, "conte", i dins podem "nom d'usuai", canviar el nostre usuari, "correu electronic", "l'idioma", "la zona horaria". També, ens apareix en aquesta mateixa opció, el "contingut", ens sort: el "pais", "contingut multimedia", "tweets amb video", "la cronologia", "els meus arxius de twitter".

En "seguretat" ens sort "verificació d'inici de sessió", restableixement de la contrassenya" , i en "privacitat", "etiquetació de fotos", "privacitat de los tweets", "ubicació de tweets", "visibilitat", "llibreta de direccions", "contingut promocionat", "twitter per a equips", "misatges directes".

També, podrem canviar i modificar la "contrasenya"

"Targetes i envios" ens permet fer compres en twitter.

"Historial de comandes" en la qual ens surtirien una llista amb tots els pdroductes que hages comprat a twitter.

"Mòbil", d'aquesta forma podriem ficar el nostre mòbil, cada vegada que entren ens podria enviar un codi de verificacio per a que el ficarem directament a twitter, i tendriem la posiblitat d'escarregarnos la aplicació de twitter per a móvil.

"Notificacions per correu", tenim la posibilitat que el correu electronic que ens vaja avisant de a qui li agraden el nostres tweets, les noves mencions...

"Notificacions web", el que vol dir es que jo puc accedir a twitter mitjançant web. es molt semblant a l'anterior.

 "Cercar amics" podem cerca-los a les nostres llibretes de direccions.

"Contes silenciades", on podem deixar de avisar-nos amb notificacions les contes que vulguem. 

"Contes bloqueades", on podem bloquear a les contes de persones que tinguem algú problema o qualsevol altra cosa.

 "Aplicacions" podriem conectar-nos a Facebook.

"Widgets" podem crear-los, i afegir el nostre mur de twitter en el blog, de forma que cada vegada que publiquem un tweet, surtiira el nostre mur en el blog, i d'aquesta manera la gent ho podria consultar.        

Per altra banda, podriem enviar els missatges directes per privat, ens sort les tendencies que hi ha a twitter, si te mencionen...

I, per ultim, podem "tancar sessió".

Tema 11. Ampliació.

Els objectes d'aprenentatge no són una cosa nova, encara que sovint no han rebut l’atenció que mereixen com a tals, és a dir, en tant que instruments de suport als estudiants en el desenvolupament de les tasques d’aprenentatge.

De fet, dedicar-los un capítol té ja un significat específic, atès que representa atorgar-los un paper clau en el procés d’aprenentatge. Un paper subsidiari, això sí, de les activitats proposades, que delimitaran el marc i la finalitat en l’ús d’aquests recursos. Així, encara que de manera més aviat indirecta, els recursos utilitzats per al desenvolupament de l’activitat per part dels estudiants influeixen en l’assoliment dels objectius d’aprenentatge proposats i determinen aquest assoliment. Des d’aquesta perspectiva, i encara que hi ha una tradició en el camp educatiu a considerar els continguts d’aprenentatge com una cosa diferent i independent d’altres instruments utilitzats en la formació, el concepte de recurs comprèn tant els continguts, amb els suports que els vehiculen, com els espais i les eines amb les seves corresponents funcionalitats, necessaris tots ells per al desenvolupament de les activitats d’aprenentatge i d’avaluació. Tal com veurem, l’evolució de la tecnologia en el seu paper de recurs de suport a l’aprenentatge ens condueix a situacions en què continguts i eines són cada vegada més indistingibles.

Blogs wikis, fòrums, mons virtuals... Són eines o continguts? El futur dels materials didàctics és indissoluble del seu suport tecnològic, un suport que permetrà actuar i interactuar amb el contingut de formes diverses, més enllà de la simple consulta. D’altra banda, aquests recursos poden haver estat expressament dissenyats per ser utilitzats amb una finalitat educativa específica, o bé consistir en adaptacions per a aquesta finalitat realitzades per docents i/o estudiants, malgrat que no sigui aquest el propòsit original per al qual es van crear.

Si entenem l’aprenentatge com un procés en què l’estudiant ha de guanyar autonomia de manera progressiva en la direcció i regulació del seu progrés, l’ús dels recursos ha de respondre tant com es pugui a la seva elecció personal. És a dir, el disseny d’una situació d’aprenentatge hauria de garantir l’accés guiat a una sèrie de recursos necessaris per al desenvolupament de les activitats proposades, més que prescriure l’ús d’uns o altres recursos per a determinats propòsits i en moments específics. Aquest plantejament flexible en l’ús dels recursos d’aprenentatge obliga, a més, a pensar en una varietat d’instruments i materials, heterogenis entre si i adaptables a un gran ventall de situacions i necessitats.

En quant a les Llicències...

On es poden trobar obres distribuïdes sota llicències d'accés lliure?

1. Cercadors d'obres distribuïdes sota llicències CC:

• Creative Commons own search page.

• Google Advanced search page (desplegueu l'opció "Derechos de uso")

2. Webs amb materials textuals distribuïts sota llicències CC o sota altres tipus de llicències:

• Lliures en accés obert: recull de cercadors de llibres/diccionaris electrònics publicats en accés lliure (amb o sense llicències CC).

• Revistes en accés obert: selecció de directoris de revistes científiques amb "peer review" publicades en accés lliure (amb o sense llicències CC).

3. Webs amb imatges i materials sonors distribuïts sota llicències CC o sota altres tipus de llicències:

Existeixen recursos d'informació que, malgrat de no oferir els seus continguts sota llicència Creative Commons, sí que en permeten el seu ús per a finalitats de recerca o docència:
Imatges

• Arts and Humanities Data Service (AHDS): Conjunt de bases de dades amb material fotogràfic de les àrees d'arqueologia, art, història, arts escèniques, etc.

• Bigfoto: Web de fotografies creades per fotògrafs amateurs que es poden emprar tant per a usos personals com comercials
• Flickr: Dipòsit de fotografies que es poden utilitzar en funció de diferents tipus de llicències CC.
• Wikipedia Commons: Dipòsit de fotografies, diagrames, dibuixos animats, música, veu, vídeo i altres arxius multimèdia d'accés lliure.

Obres musicals

• Jamendo: Plataforma on els artistes poden penjar les seves obres musicals amb llicència Creative Commons.

• Música Lliure: Inclou peces musicals sota la LML ("licencia de música libre").

• Radio Blog: Plataforma on els artistes poden penjar les seves obres musicals amb llicència Creative Commons.

Tema 11. Teoria.

OBJECTES D'APRENENTATGE

1. QUÈ SÓN ELS OBJECTES D'APRENENTAGE?

Qualsevol entitat, digital, o no digital, que pot ser usada, reutilitzada o referenciada durant l'aprenentatge recolzat per la tecnologia. Com a exemples d'objectes destaquen:

• Contingut Multimèdia
• Contingut Instructiu
• Objectes d'aprenentatge
• Programari educatiu i eines de programari
• Persones, organitzacions o esdeveniments referenciats durany l'aprenentatge recolzat tecnològicament.

D'altra banda, els objectes d'aprenentatge estan regits per metadades que són dades i regles sobre dades, en el nostre cas ens proporcionen dades sobre els recursoso d'aprenentatge i la seva utilització.

(explicar per damunt pàgina web "agrega": en aquest buscardor obtindre uns objectes d'aprenentatge, en el qual ens surt una pantallete,e l xiquet pot omplirels numeros per fer una suma, pot seleccionar una de tantes opcios per saber si es el correcte o no...)

2. ON TROBAR OBJECTES D'APRENENTATGE?
Projecte Agrega. Aquest iniciativa elaborada pel ministeri d'Educació ofereix gran quantitat de recursos. Disposa d'un cercador avançat amb el que és possible localitzar els materials desitjans segons el nivell educatiu, nivell d'agregació o format i, en general, per qualsevol característiques descrita en les metadades. Quan es troba alguna cosa adaptat a les nostres necessitats es tindrà en compte la plataforma E-learning i el nostre LMS. El resultat és un arxiu en format ZIP.

Projecte LearningSpace. En aquesta biblioteca podem trobar centenars de recursos educatius, en forma de cursos on-line, que poden ser descarregats en formar SCORM o Comon Cartridge. Triant qualsevol d'aquests formats s'obtindrà l'objecte d'aprenentatge en format ZIP.

3. LLINCÈNCIES EN INTERNET.

Drets d'autor o Copyright es un conjunt de normes jurídiques de la llei que dona als autors respecte a obres que son de la seua creació, es a dir, els drets que ens dona la llei per ser el creador d'una obra. 

Aquests rets d'autor protegeixen qualsevol obra que es consideren de naturalesa intel·lectual, exemples: produccions literàries o artístiques, produccions científiques, marques i signes distintius, dibuixos industrials...

L'autor te dret a copia, distribució, modificació de l'obra... es el que es diu drets reservats. I, a part, li perteneixeràn els següents drets: 

Drets moral. És a dir, dret a ser reconeguda com autora i a eixigir. No es poden cedir prendre transferir res. 

Drets patrimonials. Vol dir que aquestos drets els gaudeix l'autor al llarge de la seva vida i la seva familia durant un plaç determinat ( a Espanya són 70 anys)

Dins d'aquests drets patrimonials tenim dues: 

1. Drets d'esplotació. Que tu pots demanar mitjançant un aquantitat econòmica.
2. Drets compensatori. Els drets que tú perds en el moment que estàs cedint una obra a altra persona.

Després, apareguin les anomenades Llicències Lliures:

Llicència de Domini Públic. Una obra passa a domin públic quan espiren els drets patrimonials. Pot succeir perquè 'autor renuncie de forma directe, o perquè passa el temsps i ningú la reclama. Quan un obra es de domni public es pot fer amb ella el que vulgue poero s'han de respectar sempre els drets morals. 

Si modifiquem una obra de domini public, i han  passat tot els anys corresponents i cap persona de la família la reclama, doncs la done de alta i diuen que esa obra es meua, aram, hem de respectar el dret moral de qui es la obra de l'autor original.

Copyleft. El que fa és eliminar les restriccions del copyright. L'única cosa que s'ha de tindre en conte en una llicència copyleft, és que la copia ha de mantindre los mateixos drets que l'original.
Creative Commons.

Alhora de crear les Llicències Creative Commons s'han de tindre en conte:

Reconeixement. Quant surt l'imatge d'una persona i un circle vol dir que s'ha de reconeixer l'autoria de l'obra.

No comercial. L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials. No afecta a l'autor originals, si no als demés.

Sense obres derivades. Quant aparega aquesta icona no es podan crear obres derivades de l'obra original.



Compatir igual. Mentres que apareix aquesta imatge vol dir que s'autoritza la creació de les obres derivades sempre que es mantenga la mateixa llicència al ser distribuïdes.

Tipus de Llicències Creative Commons:

BY. És permet qualsevol explotació de l'obra, incloent la comercial. Així com la creació de les obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense res restricció.

BY/NC. No es permet l'ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades.

BY/NC/SA. No es permet l'ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, les quals han de mantindre les mateixes llicencies que l'obra original.

BY/NC/ND. No es permet l'ús comercial de l'obra original ni la generació de les obres derivades.

BY/ND. Es permet l'ús comercial de l'obra però no ens permet la creació de les obres derivades.

BY/SA. Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, les quals han de mantindre els mateix tipus de llicencia que l'obra original.